divendres, 22 de maig de 2015

Caos ferroviari


Una avaria al sistema informàtic del control central d’Adif 
va deixar ahir 80.000 usuaris de rodalies atrapats a trens i andanes

També hi va haver incidències a l’AVE

Va ser un nou dia negre dels que el govern central regala sovint a Catalunya

Podeu llegir el que han publicat d’aquest afer els diaris Ara i El Punt Avui 

dimecres, 20 de maig de 2015

Accident al Pas dels Gegants? Va ser sabotatge!!

L’Arxiu Municipal de Salt, arran de diferents fotografies i testimonis a que ha tingut accés, ha publicat dues entrades molt interessants al seu blog en les quals s’arriba a la conclusió que l’accident que va patir el tren d’Olot al Pas dels Gegants l’any 1946 no va ser tal accident sinó un sabotatge efectuat pels maquis, tal com molta gent sempre havia defensat.

Degut a l’interès del tema, a continuació us copiem literalment les dues entrades incloent les mateixes fotografies que incorporen i els enllaços a la publicació original. Aprofitem per felicitar als responsables del blog de l’Arxiu Municipal de Salt per l’acurada feina de divulgació històrica que porten a terme.    

ACCIDENT O SABOTATGE? 

(Entrada publicada el 14/02/2014 al blog de l’Arxiu Municipal de Salt)

19 de maig de 1946. Un grup de nois i noies del GEiEG pugen al petit tren de la línia Girona-Olot per anar a Les Planes, a l’Aplec Excursionista de Sant Pelegrí de Cogolls. Tenen per endavant un divertit diumenge d’excursió i estan emocionats i excitats. Riuen, fan bromes, s’ho passen d’allò més bé.

A les 6 en punt el tren es posa en marxa, alguns treuen un entrepà i una bota de vi que es passen de mà en mà per fer més distret el pesat viatge. Poca estona després passen de llarg l’estació del Veïnat de Salt. El tren no para en aquesta ocasió, és un tren especial que els ha de dur directament a destí. Per això tampoc no para a l’abaixador de Salt. Per la finestra veuen el campanar de Sant Cugat mentre el tren s’endinsa per les deveses i fa camí cap a la riba del riu Ter per sortejar el difícil pas de la muntanya de Montfullà, allà on sembla que el tren vagi penjat del precipici, just al Pas del Gegant.

El tren és a punt d’entrar a la pronunciada corba quan de sobte una brusca frenada seguida de sotracs i les sacsejades fa caure la gent i que les bosses surtin disparades per tot arreu. Tot són crits, exclamacions i laments mentre el vagó continua la seva infernal carrera desbocada en direcció al riu, però finalment s’inclina perillosament i s’atura abans d’arribar-hi. Ningú entén què ha passat. Alguns tenen cops i contusions i tots estan espantats. Els més decidits obren les finestres i ajuden la gent a saltar a fora del tren i un cop a terra ferma descobreixen la magnitud de la tragèdia.

dimarts, 19 de maig de 2015

Bitllet d’anada a Olot

Durant la nostra participació a RailExpo París 2014 vam rebre la visita de diverses publicacions que es van interessar i fotografiar la nostra maqueta de la línia Olot-Girona

Ara la revista francesa Voie Libre, especialitzada en ferrocarrils de via estreta, n'ha publicat un extens reportatge que ha titulat “Aller simple pour Olot”. 

Podeu llegir-lo en aquest enllaç

divendres, 15 de maig de 2015

Amb el Talgo III fins a Puigcerdà


Organitzat pels companys de l’Associació Amics del Ferrocarril de Badalona – Agrupació 5a Zona, dissabte passat 9 de maig el tren Talgo III “Catalán Talgo” va fer un viatge fins a Puigcerdà.

Diversos membres de la nostra entitat hi vam anar i vam poder fer algunes fotografies del tren a l’estació de destí. Aquí les teniu.

dimecres, 6 de maig de 2015

diumenge, 3 de maig de 2015

Olot-Girona passant per París

La revista Más Tren número 104 del mes d’abril porta un extens reportatge de les maquetes que es van poder veure a RailExpo 2014. 

Dues de les pàgines del reportatge, sota el títol “Olot-Girona pasando por París“ estan dedicades a la nostra maqueta a escala H0m de la línia ferroviària Olot-Girona, fent especial esment al premi aconseguit a la millor maqueta europea.

Cal dir també que diverses fotografies del reportatge són de membres de la nostra entitat, concretament la fotografia de la portada de la revista és obra del nostre company Alfons Solà.

dimecres, 29 d’abril de 2015

El gegant ferroviari i la gegantessa de Badalona

Els companys de Badalona ens han fet arribar aquesta fotografia del gegant ferroviari amb la gegantessa de Badalona. Sembla que fan prou bona parella!

dijous, 23 d’abril de 2015

dimecres, 22 d’abril de 2015

El gegant ferroviari ha participat per primer cop a una trobada gegantera

El gegant ferroviari dels Amics del Tren Olot-Girona ha participat per primer cop a una trobada gegantera. Ha estat aquest diumenge 19 d’abril a la VII Trobada Gegantera que s’ha portat a terme a Sant Esteve d’en Bas.

Malgrat que el temps no ha acompanyat gaire, la vintena de colles participants han pogut fer la cercavila pels carrers del poble tal com estava previst. En canvi, tant la plantada inicial com el ball conjunt final s’han fet a l’interior del pavelló municipal degut què a l’exterior queia un bon xàfec.

No volem deixar de felicitar a la comissió organitzadora pel bon desenvolupament de la trobada.

A banda, com ja és habitual, el tren tripulat de l’entitat ha circulat durant tota l’estona que la climatologia ho ha permès. 

Podeu veure una selecció de fotografies de la trobada a la galeria fotogràfica

divendres, 17 d’abril de 2015

La nit que el metro és la màquina del temps

El primer comboi de Barcelona, del 1924, torna a circular una nit a l’any per a deliri dels nostàlgics

Per què encara no és possible viatjar al passat? Mentre es resol aquesta enutjosa contrarietat, de tant en tant hi ha circumstàncies que a manera de succedani ens permeten somiar-hi. Un cop a l’any Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitza un viatge nocturn amb el primer metro que va existir a la ciutat, el de l’any 1924, del qual es va commemorar l’any passat el norantè aniversari. El trajecte serà per la línia 2 entre les estacions de Sagrada Família i Sant Antoni. Es tracta de tres cotxes -m’expliquen que quan transporten persones són cotxes i no pas vagons- de la sèrie 300R de la marca Euskalduna de Bilbao, fabricats entre el 1921 i el 1923 amb motors de la General Electric i bugies de la J.C. Brill. Les bugies són els mecanismes inferiors del cotxe, on hi ha els eixos, els cilindres de fre, la suspensió, els motors i el pivot central que permet fer els revolts. Tanta exhaustivitat en les explicacions la dec al Xavier Maraña, un autèntic erudit dels trens. Tant, que fins i tot se’ls fabrica ell mateix a escala 1/87 amb les mesures dels models reals.

Veig també un grup de quatre amics amb vestits d’època. Són els Modernistes de Badalona, uns fanàtics d’aquells temps i de la recuperació del passat a partir de fotos i documents històrics. No és fàcil -m’expliquen- recrear la vestimenta del 1924, ja que era el moment del Modernisme tardà i ja en ple període d’entreguerres. Es van treure les cotilles i les faldilles es van escurçar. És just l’esclat fulgurant de Coco Chanel.

A les 00.18 passa l’últim metro i fa el característic toc de botzina que avisa que és el punt final del dia. És el moment dels vigilants que passen revista a totes les estacions per comprovar que no hi ha cap afectació fora del normal i que ningú s’ha quedat tancat. Aquests dies s’han extremat les precaucions a causa de la desagradable alerta contra el jihadisme. Poca estona després arriba el metro antic. L’interior conserva els seients ben entapissats i totes les peces originals: els botons d’obrir i tancar les portes, el timbre d’emergència i els agafadors. És un miracle que s’hagin conservat fins avui. Són tres peces supervivents de les primeres vint que es van posar en marxa el 1924. En contra del que es pugui pensar, aquest model va tenir molta vida: va estar en circulació fins al 24 de desembre del 1987. El Xavier m’explica que al llarg dels anys va experimentar canvis en el color dels seients, el material del sostre i la il·luminació, que a principis dels setanta va passar de tenir unes làmpares amb forma de tulipa model Belle Époque a uns funcionals fluorescents.

El viatge dura uns deu minuts. Passatgers emocionats i la sensació de ser dins d’un tros d’història. És emocionant estar davant de tot i veure per la petita finestra com avancem pels túnels il·luminats i travessem les estacions desertes de la línia 2. Anem a uns 25 quilòmetres per hora. El maquinista manipula la vella palanca de conducció i a un li ve de gust pensar que al costat hi té un botó secret i que quan arribem a Sant Antoni noranta anys s’hauran volatilitzat en una màgica pirueta.

(Article de Toni Vall, publicat el 17 d’abril de 2015 al diari Ara. La fotografia és la mateixa que acompanya l’article original.)