Fragment de l’entrevista feta per Laia Martí i publicada a la revista Puigsacalm número 105 d’abril-juny de 2010, a Carles Albatana i Guitart, en Carles de cal Campaner, de Sant Esteve d’en Bas.

(...)

I quan va tornar de la mili, a què es va dedicar?

Feia jornals, anava a buscar llenya... i després, l’any 1951, vaig a anar a treballar a la via. Havíem d’anivellar la via, si hi havia clots l’aixecàvem amb una pinça, posàvem bé les travesses... Jo era de la brigada de les Preses i treballàvem a la via del tren des de can Perequel fins a l’estació d’Olot. Hi anàvem amb bicicleta. I a en Bas, només hi treballàvem alguna vegada, a fer suplències. També vaig fer de guardavies una temporada.

Segur que treballant a la via té unes quantes anècdotes per explicar...

Recordo que en Pere de can Barral feia de guardavies i al revolt de can Gil, un dia que havia plogut molt, hi va haver una esllavissada i el tren no va poder passar durant tot el dia. També recordo, i això, a més, té a veure amb els campaners, que quan a les Preses trencàvem el son havent dinat, hi havia un campaner que sempre tocava a aquella hora i ens espatllava la migdiada. De fet, ja ho deia en Miquel de can Tianova: “Hombre loco, buen campanero.” I també recordo que en Miquel de can Tianova deia que no hi havia cap campaner ric.

I havien de treballar els diumenges i tot, a la via?

Treballàvem un de cada dos diumenges. I llavors no podíem anar a missa. Però no venien mai a buscar-nos. En canvi, recordo que mossèn Joaquim anava als camps a fer plegar la gent per anar a missa.

(...)

Com hi anaven a tots aquests pobles?

Hi anàvem amb tren. Com que treballàvem a la via teníem el tren de franc.

(...)