Des que va començar al 1895 de la mà dels germans Lumiere amb l’arribada del tren a aquella estació de Ciotat, amb els espectadors que fugien espantats pensant que serien atropellats per la locomotora, el cinema i el tren han anat constantment lligats. Només cal fer una mica de memòria per trobar diverses obres mestres dels primers anys del cinema relacionades amb el ferrocarril: El gran robo del tren (1903) d’Edwin S. Porter,  El caballo de hierro (1924) de John Ford, El maquinista de la General (1927) de Buster Keaton.

De fet, el cinema neix i prospera en l'època d'apogeu del tren i converteix a aquest en el més cinematogràfic de tots els mitjans de transport. Per això mateix el catàleg del cinema ferroviari és immens i sembla una tasca impossible poder esmentar en poques ratlles l’enorme nombre de pel·lícules en que trens i estacions es converteixen en els escenaris de persecucions i assassinats, d’amors i amistats, de fugides i rebel·lions, de comiats i encontres...

Malgrat saber que qualsevol relació serà incompleta no podem deixar de mencionar obres ja clàssiques de la primera meitat del segle XX com El expreso de Shanghai, Los Hermanos Marx en el Oeste, Alarma en el expreso o Berlín Expres. De la segona meitat del segle passat recordem Con faldas y a lo loco, El tren, Estación Termini, Extraños en un tren, Deseos humanos, Trenes rigurosamente vigilados… I ja més recents, d’aquesta primera dècada del segle XXI, El último tren, Polar Express o Transsiberian.

Una selecció per a cinèfils de pel·lícules de totes les èpoques i de tots els gèneres que tenen al ferrocarril com a gran protagonista o com a un secundari de luxe que emmarca o condiciona la història. Això és la Mostra de cinema ferroviari de la Vall d’en Bas que, cada any pels voltants de l'estiu, organitza l'Associació Amics del Tren Olot-Girona. Això és Un Tren de Cine.