Des
de fa un temps s’està parlant molt de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i estem prenent
consciència de com aquest afecta a la qualitat de vida dels seus ciutadans, alhora que afebleix el desenvolupament del país. Encara que ho
sembli, però, aquest espoli no és un fet recent doncs ja fa molts any, dècades,
que Catalunya el suporta.
L’any
1969 el govern franquista espanyol va clausurar dues línies de ferrocarril de
via estreta a les comarques gironines, les que anaven d’Olot a Girona i de
Girona a Sant Feliu de Guíxols, deixant prejubilades o a l’atur les 270
persones que hi treballaven. Amb l’agreujant que Sant Feliu de Guíxols era
l’única població de la costa catalana, entre Barcelona i la frontera francesa,
que tenia comunicació ferroviària amb les comarques de l’interior.
La
revista Presència de 20 de setembre de 1969 publicava un article relacionat amb
aquest assumpte, en el qual el seu autor fa referència a l’espoli fiscal:
"(...) Catalunya paga cada any VINT MIL MILIONS de pessetes més de les que
l'Estat inverteix aquí; perdem, doncs, diàriament CINQUANTA MILIONS. Girona va
recaptar QUATRE MIL VUIT CENTS NORANTA MILIONS de pessetes l’any 1967 i l’Estat
invertí el mateix any MIL CENT DEU MILIONS. La supervivència dels dos carrilets
extingits era un problema de bona voluntat. Aplicant-hi la solució que estudia
a fons la SUFRERAIL,
primera firma mundial en dictàmens i informes ferroviaris, dintre de pocs anys
el percentatge de rendiment hauria estat una operació dignificadora i pràctica
en tots sentits. (...)”
Segons
indicava l’esmentat informe SUFRERAIL la inversió que calia efectuar per
unificar, modernitzar i fer rendibles ambdues línies de ferrocarril era de 150
milions de pessetes (el que Espanya ens espoliava en només 3 dies).
Com a dades significatives dir que aquell mateix any l’Estat es va
gastar 210 milions de pessetes en 20
Km nous de la carretera de Madrid a La Corunya i 145 milions en
la conversió de l’antic monestir de San Marcos, de León, en parador de turisme.
El Plan de Desarrollo pel període 1965-1968 preveia inversions públiques per
import de 335.000 milions de pessetes. I els trens petits gironins només necessitaven 150 milions...
