El Museu del Ferrocarril busca
31.000 € mitjançant micromecenatge per reparar l’única rèplica de la primera
locomotora que va circular a Espanya
Els tres vagons -taronja, groc i
vermell- que s'hi enganxaven fins i tot semblen tristos. Estan acuradament
col·locats a la via, sota el cobert que protegeix la resta de màquines i trens
del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que
desemboca en la rotonda, la gran plaça on s'exhibeix la resta de joies
ferroviàries. Però aquells tres vagons, un per classe, amb els seus colors
cridaners, s'han quedat orfes. Estan a l'espera de l'èxit de la campanya de
micromecenatge que ha posat en marxa el museu perquè la locomotora de
vapor Mataró torni a casa en plenitud de condicions, reparada.
La
rèplica de la primera màquina de vapor que va circular a Espanya, el 1848 entre
les ciutats de Barcelona i Mataró, es va construir el 1948, quan es commemorava
el centenari de la fita ferroviària.
La rèplica es va fabricar als tallers
de Sant Andreu de la companyia Maquinista Terrestre i Marítima, a Barcelona.
Durant l'última dècada era possible veure-la funcionant els primers diumenges
de mes, per a delícia dels nostàlgics del vapor i descobriment dels més petits
de la casa. Era l'única peça del museu que encara estava operativa. Però
l'estiu passat va arribar el disgust.
«La vam enviar al taller de Lleida per afrontar una reparació de la
caldera, d'uns 5.000 euros, que podíem assumir», relata la directora
del centre, Pilar García. Però en el que havia de ser una revisió, una posada a
punt més o menys ordinària, es va descobrir que la caldera de la locomotora
estava destrossada i que, o bé s'afrontaven uns treballs més importants, o la
xemeneia no tornaria a deixar anar vapor. El pressupost: 72.000 euros.
«¡Imagina-t'ho! ¡72.000 euros! Si en aquest museu no els hem vist junts
en tota la vida...», lamenta García, una dona entusiasta, competent i
entregada a la seva feina. A ella i el seu equip se'ls va acudir que una manera
de salvar la Mataró era involucrar-hi la societat a través del modern
sistema de micromecenatge, concretament a través de la plataforma catalana
Verkami, que, coses del destí, es va crear a Mataró.
L'Associació per a la Recuperació i
Posta en Servei de Material Ferroviari Històric (ARMF), l'entitat sense ànim de
lucre de Lleida que s'ocupa de la rehabilitació de la històrica peça, ha
dividit en dues fases els treballs, explica Manel Ramos. La primera fase, amb
un cost de 41.000 euros, tornarà al seu estat original la part superior de la
caldera. Aquest import el desemborsarà Renfe, que s'ha compromès amb el Museu
del Ferrocarril a fer-ho.
Els 31.000 euros restants són els
que haurien d'aconseguir-se durant els pròxims 18 dies. Verkami limita a 40
dies les campanyes i tan sols si s'aconsegueix el 100% del propòsit gràcies a
les microaportacions (a partir de 15 euros), es considera un èxit, es cobren
els imports als mecenes i se'ls entreguen els seus regals i recompenses. Fins
ahir se n'havia aconseguit una tercera part, 10.875 euros, aportada per
persones sensibles al patrimoni industrial català.
García sap que si s'hi impliquen les
empreses es podria aconseguir més fàcilment l'import. Per això els últims dies
ha redoblat els esforços, esgargamellant-se per aconseguir el repte. L'operació
per salvar la Mataró permetria que tornés el vapor a Vilanova i que
els tres vagons es poguessin reenganxar a la història.
(Article
de Cristina Buesa publicat avui a El Periódico)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada