dimecres, 20 de novembre de 2013

Vapor per la ‘Mataró’

El Museu del Ferrocarril busca 31.000 € mitjançant micromecenatge per reparar l’única rèplica de la primera locomotora que va circular a Espanya

Els tres vagons -taronja, groc i vermell- que s'hi enganxaven fins i tot semblen tristos. Estan acuradament col·locats a la via, sota el cobert que protegeix la resta de màquines i trens del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que desemboca en la rotonda, la gran plaça on s'exhibeix la resta de joies ferroviàries. Però aquells tres vagons, un per classe, amb els seus colors cridaners, s'han quedat orfes. Estan a l'espera de l'èxit de la campanya de micromecenatge que ha posat en marxa el museu perquè la locomotora de vapor Mataró torni a casa en plenitud de condicions, reparada.

La rèplica de la primera màquina de vapor que va circular a Espanya, el 1848 entre les ciutats de Barcelona i Mataró, es va construir el 1948, quan es commemorava el centenari de la fita ferroviària.

La rèplica es va fabricar als tallers de Sant Andreu de la companyia Maquinista Terrestre i Marítima, a Barcelona. Durant l'última dècada era possible veure-la funcionant els primers diumenges de mes, per a delícia dels nostàlgics del vapor i descobriment dels més petits de la casa. Era l'única peça del museu que encara estava operativa. Però l'estiu passat va arribar el disgust.

«La vam enviar al taller de Lleida per afrontar una reparació de la caldera, d'uns 5.000 euros, que podíem assumir», relata la directora del centre, Pilar García. Però en el que havia de ser una revisió, una posada a punt més o menys ordinària, es va descobrir que la caldera de la locomotora estava destrossada i que, o bé s'afrontaven uns treballs més importants, o la xemeneia no tornaria a deixar anar vapor. El pressupost: 72.000 euros.

«¡Imagina-t'ho! ¡72.000 euros! Si en aquest museu no els hem vist junts en tota la vida...», lamenta García, una dona entusiasta, competent i entregada a la seva feina. A ella i el seu equip se'ls va acudir que una manera de salvar la Mataró era involucrar-hi la societat a través del modern sistema de micromecenatge, concretament a través de la plataforma catalana Verkami, que, coses del destí, es va crear a Mataró.

L'Associació per a la Recuperació i Posta en Servei de Material Ferroviari Històric (ARMF), l'entitat sense ànim de lucre de Lleida que s'ocupa de la rehabilitació de la històrica peça, ha dividit en dues fases els treballs, explica Manel Ramos. La primera fase, amb un cost de 41.000 euros, tornarà al seu estat original la part superior de la caldera. Aquest import el desemborsarà Renfe, que s'ha compromès amb el Museu del Ferrocarril a fer-ho.

Els 31.000 euros restants són els que haurien d'aconseguir-se durant els pròxims 18 dies. Verkami limita a 40 dies les campanyes i tan sols si s'aconsegueix el 100% del propòsit gràcies a les microaportacions (a partir de 15 euros), es considera un èxit, es cobren els imports als mecenes i se'ls entreguen els seus regals i recompenses. Fins ahir se n'havia aconseguit una tercera part, 10.875 euros, aportada per persones sensibles al patrimoni industrial català.

García sap que si s'hi impliquen les empreses es podria aconseguir més fàcilment l'import. Per això els últims dies ha redoblat els esforços, esgargamellant-se per aconseguir el repte. L'operació per salvar la Mataró permetria que tornés el vapor a Vilanova i que els tres vagons es poguessin reenganxar a la història.

(Article de Cristina Buesa publicat avui a El Periódico)

Cap comentari:

Publica un comentari