dissabte, 6 de desembre de 2014

El tren d'Olot - Eduard Pallejà Simón

El diumenge 16 de novembre d’enguany vaig agafar el tren, que venia de Girona, a l’estació de Les Planes d’Hostoles, on hi havia anat d’excursió. Tornava cap a Olot. A l’estació, formada per un edifici de planta baixa i pis, a les afores del poble, només hi havia una dona esperant el tren, ben vestida, amb un bolso de mà. A la terrasseta del pis de l’estació, un empleat ferroviari guaitava la maniobra d’arribada-parada-arrencada del tren. La parada va ser curta. Quan el cap d’estació va tocar el xiulet, el tren es va posar en marxa.

Poca estona després, un cop passat el túnel a la sortida de Les Planes, arribàvem a l’estació de Sant Feliu de Pallerols, també a les afores del poble. Aquí, l’edifici de l’estació només té planta baixa, encara que més llarga que la de Les Planes, amb un hortet al costat proveït d’un pou d’aigua. Hi havia tres homes esperant el tren, un dels quals portava un parell de contenidors plens de llet per vendre. Aquí va baixar una família que venien de Girona, segons van dir, i que es van haver d’esperar per creuar la via perquè en aquells moments passava l’automotor que anava cap a Girona.

La parada següent va ser Sant Esteve d’en Bas, on l’estació és a la part baixa del poble. Aquí no va pujar ni baixar ningú al tren, per això la parada va ser molt curta. La gent que hi havia a l’estació - un home amb un nen, una dona amb un cistell i un parell de persones més - només semblaven haver vingut a distreure’s una mica  veient passar el tren. Em va cridar l’atenció l’hortet que hi ha a l’estació, molt ben cuidat per dues dones que en aquells moments hi remenaven.

Pocs minuts després, el tren arribava a Les Preses. En aquesta estació, de planta baixa i pis, també hi havia un hort, més petit que el de l’estació de Sant Esteve, però també amb un pou d’aigua per regar-lo. De les dues dones que vaig veure a l’hort, n’hi havia una que s’afanyava a estendre la roba al sol. Un cop les tres dones i l’home que esperaven a l’estació van haver pujat al tren, aquest va seguir viatge cap a  Olot.

El trajecte que ens faltava fer va passar de pressa. A l’alçada de l’ermita de Sant Roc, un cop travessat el túnel, les fonts de Sant Roc ens van donar la benvinguda a l’esplanada de l’estació d’Olot, final de trajecte. Aquí l’edifici és molt més gran que el de les altres estacions, tal i com correspon a la capital de la comarca de la Garrotxa. A l’andana principal hi havia força gent esperant la sortida d’un altre tren cap a Girona. Jo, com que el dia estava una mica ennuvolat, em vaig donar pressa per baixar del tren i sortir de l’estació quan tot just passaven cinc minuts de les cinc de la tarda, segons el rellotge de la pròpia estació.

I quan ja semblava que ho tenia tot controlat, tan punt vaig haver passat la porta de sortida, em vaig adonar que tot havia estat … una ocurrència!. En realitat, acabava de sortir de la magnífica maqueta que els Amics del tren Olot-Girona han construït per deixar constància de l’esdeveniment que va significar per a Olot l’establiment d’una línia de tren a començaments del segle XX. La maqueta que, exposada a la segona planta de l’edifici de La Caritat d’Olot aquell dia, m’ha fet gaudir d’un viatge ben divertit.

(Relat d’Eduard Pallejà Simón, fet a Olot el novembre de 2014 i tramès a la nostra entitat per correu electrònic el 5 de desembre següent. Les fotografies són del mateix autor)

Cap comentari:

Publica un comentari