dimecres, 20 de maig de 2015

Accident al Pas dels Gegants? Va ser sabotatge!!

L’Arxiu Municipal de Salt, arran de diferents fotografies i testimonis a que ha tingut accés, ha publicat dues entrades molt interessants al seu blog en les quals s’arriba a la conclusió que l’accident que va patir el tren d’Olot al Pas dels Gegants l’any 1946 no va ser tal accident sinó un sabotatge efectuat pels maquis, tal com molta gent sempre havia defensat.

Degut a l’interès del tema, a continuació us copiem literalment les dues entrades incloent les mateixes fotografies que incorporen i els enllaços a la publicació original. Aprofitem per felicitar als responsables del blog de l’Arxiu Municipal de Salt per l’acurada feina de divulgació històrica que porten a terme.    

ACCIDENT O SABOTATGE? 

(Entrada publicada el 14/02/2014 al blog de l’Arxiu Municipal de Salt)

19 de maig de 1946. Un grup de nois i noies del GEiEG pugen al petit tren de la línia Girona-Olot per anar a Les Planes, a l’Aplec Excursionista de Sant Pelegrí de Cogolls. Tenen per endavant un divertit diumenge d’excursió i estan emocionats i excitats. Riuen, fan bromes, s’ho passen d’allò més bé.

A les 6 en punt el tren es posa en marxa, alguns treuen un entrepà i una bota de vi que es passen de mà en mà per fer més distret el pesat viatge. Poca estona després passen de llarg l’estació del Veïnat de Salt. El tren no para en aquesta ocasió, és un tren especial que els ha de dur directament a destí. Per això tampoc no para a l’abaixador de Salt. Per la finestra veuen el campanar de Sant Cugat mentre el tren s’endinsa per les deveses i fa camí cap a la riba del riu Ter per sortejar el difícil pas de la muntanya de Montfullà, allà on sembla que el tren vagi penjat del precipici, just al Pas del Gegant.

El tren és a punt d’entrar a la pronunciada corba quan de sobte una brusca frenada seguida de sotracs i les sacsejades fa caure la gent i que les bosses surtin disparades per tot arreu. Tot són crits, exclamacions i laments mentre el vagó continua la seva infernal carrera desbocada en direcció al riu, però finalment s’inclina perillosament i s’atura abans d’arribar-hi. Ningú entén què ha passat. Alguns tenen cops i contusions i tots estan espantats. Els més decidits obren les finestres i ajuden la gent a saltar a fora del tren i un cop a terra ferma descobreixen la magnitud de la tragèdia.

El tren ha descarrilat. La locomotora i el primer vagó han caigut al riu que, en ser primavera, baixa amb molta aigua i s’han submergit. Per sort la majoria de la gent anava en els darrers vagons per evitar empassar-se el fum de la locomotora i en el primer cotxe hi anaven només tretze persones que han pogut sortir pel seu propi peu excepte un, en Pere Gibert de vint-i-sis anys, que ha rebut un fort cop al cap que l’ha deixat inconscient i hauria mort ofegat si els seus companys no s’haguessin adonat que faltava i l’haguessin rescatat de l’interior del vehicle mig submergit.

Pocs minuts després del descarrilament, veïns de Salt, de Bescanó i la Creu Roja són al lloc dels fets per ajudar en les tasques de salvament. Seixanta persones han resultat ferides de diversa consideració, però gairebé totes de caràcter lleu. Només en Pere Gibert és el que ha rebut més. Està greu i una ambulància se l’endú a l’hospital on dies després aconsegueix recuperar-se favorablement. També s’emporten a l’hospital a Blai Magaldi amb un trau al cap, però no és una ferida greu i després de curar-lo pot tornar a casa seva.

Per què s’ha produït l’accident? Els diaris no en diuen la causa i la versió més o menys “oficial” apunta cap el mal estat de les vies, degut a la falta de manteniment (que es volia amagar) i les abundants pluges que havien caigut dies abans. Però hi ha una altra versió que corre de boca en boca per tot el poble de Salt i que es resumeix en una sola paraula: sabotatge.

Hi ha uns aspectes inquietants en les notícies publicades a Los Sitios (21/05/1946, pàgines 1 i 2) i a La Vanguardia (22/05/1946, pàgina 11) que ens en fan sospitar: l’accident es va produir en una corba molt tancada que dificultava la visió de la via. El maquinista va frenar bruscament, va fer sonar el xiulet tres cops com a senyal d’alarma i va poder saltar de la locomotora juntament amb el fogoner abans que el tren es precipités cap el riu.

Si va frenar i activar l’alarma és que, potser, va veure alguna cosa sospitosa a les vies, però no va tenir temps d’aturar-se abans a causa de l’escassa visibilitat? Com és que en les fotografies que han donat aquest 2014 a l’Arxiu sobre l’accident es veu la via del tren clarament desviada cap el riu? Van ser desviades per una mà humana o van ser arrossegades per la força de la locomotora en el moment del descarrilament? Per què les autoritats i la premsa va ocultar la causa real del descarrilament? No interessava que se sabés que havia estat un sabotatge o el que no interessava és que se sabés que no es feien les tasques de manteniment necessàries a la línia fèrria?

Accident o sabotatge? Potser mai podrem esbrinar la veritat del que va passar aquell matí d’un mes de maig.

ACTUALITZACIÓ DE L’ENTRADA (18/02/2014):

Hem rebut un correu electrònic en referència a aquest article que diu el següent: “El grup de maquis de la zona de Girona va rebre des de Tolosa de Llenguadoc la informació de què aquell tren portaria un carregament d’armes de Girona a Olot, així que es va planificar el sabotatge. La nit corresponent van anar a descargolar les vies. El que mai van saber va ser si la informació havia estat errònia o si les autoritats van utilitzar la gent del GEiEG d’escuts humans per protegir l’armament.”

Aquest correu recull el testimoni de l’avi del remitent que era maqui i va participar en les tasques de descargolament de les vies.

Interessant apunt!

MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELS FETS DEL TREN D’OLOT DE L’ANY 1946

(Entrada publicada el 18 de març de 2014 al blog de l’Arxiu Municipal de Salt)


Fa uns dies varem fer una entrada en la que ens preguntàvem si l’accident que va patir a la Pilastra el tren d’Olot el 19 de maig de 1946 havia estat realment un accident o un sabotatge. Les versions “oficials” parlaven d’accident fortuït, d’altres “oficioses” que el manteniment de les vies era escàs i que les pluges les havien fet malbé, però la versió més estesa entre la gent de Salt era (i és) ben diferent: sabotatge.

Després de publicar l’entrada varem rebre uns quants correus electrònics en que la versió majoritària era la del sabotatge i, fins i tot, ens donaven testimonis directes de gent implicada. Un d’aquells correus ja el varem publicar en una actualització de l’entrada, però un altre correu comportava la donació a l’Arxiu de la fotografia que encapçala aquest escrit i, a més, una llarga explicació de primera mà: la mare del nostre interlocutor va viure en directe els fets quan va anar fins el lloc de l’accident a interessar-se pel seu pare, en Narcís, que era guardafrens i treballava en aquell tren. Aquesta és l’explicació que ens ha fet arribar la filla d’en Narcís que encara recorda perfectament tot el que va passar aquell dia de fa gairebé 68 anys:

“En Narcís, per la seva feina de guardafrens, anava al vagó de cua quan va sentir que la màquina l’hi demanava frens amb una cadència especial del xiulet. Va pensar que era estrany que l’hi demanés tan aviat perquè encara eren lluny de l’estació de Bescanó. Va començar a frenar de la forma habitual sense sospitar res quan, en sentir la insistència de la màquina, va mirar pel vidre de la finestra que tenia damunt del vagó i va veure que la via estava tallada. Urgentment va giravoltar la maneta amb totes les seves forces per evitar el desastre, però la inèrcia del tren era massa forta i, tot i que la màquina va perdre molta velocitat, quan va arribar a la via desviada, es va balancejar i va caure al riu arrossegant tots els vagons darrera seu. En Narcís es va fer una ferida al llavi amb el vidre de la finestra.

Mentrestant, a casa d’en Narcís, varen sentir passar moltes ambulàncies per la carretera (actual carrer Major) i la seva muller i la seva filla varen sortir a preguntar. Una persona els va dir que el tren havia caigut a la Pilastra. Les dues dones, espantades, van córrer a la recerca de notícies perquè sabien que en Narcís anava en aquell tren. La filla va agafar la bicicleta i va córrer cap a la Pilastra. Allà va trobar el seu pare assegut mentre un metge li curava la ferida del llavi. Més tranquil·la en veure que no era greu, s’hi va quedar una estona per ajudar i va escoltar les converses dels altres treballadors del tren que deien:

– Però com ho han pogut fer?

– Molt fàcil, han tret els cargols i amb una perpalina han desviat la via – va respondre en Narcís.”

Semblava que algú realment havia descaragolat la via, no se sap si els dos rails o només un, i que l’havia desplaçat una mica. La màquina, en caure al riu, va acabar de desplaçar-la del tot arrossegant-la amb ella.

Per què els diaris no van dir res d’aquesta hipòtesi? Doncs perquè en aquella època de repressió i postguerra (tot just feia menys d’un any que s’havia acabat la Segona Guerra Mundial i 7 de la fi de la Guerra Civil), qualsevol referència a la lluita dels maquis o altres guerrilles, eren sistemàticament silenciades per la censura del règim franquista.

Cap comentari:

Publica un comentari