diumenge, 1 de gener de 2012

Adéu al carrilet - Joan Mercader Sunyer

(...) una estació petita,
austera, sense presses ni esvalots 
on el fred a l'hivern s'hi arrecerava.

(...) un tren amable, lleu, com de joguina
(...) feia els adéus més dolços perquè mai
no eren per sempre.

Estimava aquell tren, l'estació,
el grinyol de les rodes, l'esbufec
de l'arrancada, el fumerol i aquell
xiulet talment el crit d'una au salvatge.
Tothom al tren, companys, amics, no hi ha
adéus. Surto d'Olot a poc a poc (...)
I tornaré amb el cor balancejat
i un tros del meu paisatge a la butxaca.

Cap comentari:

Publica un comentari