El trenet
passa entre roques volcàniques, emblanquinades de neu. Després, en
l'alliberament de la ruta, apareixen les aspres muntanyes al lluny, i els camps
vermells o verds, amb grans florides blanques; hi ha una parella de bous i unes
rengleres de munts de fems i de fang, nevades només d'una banda. Heus ací les
Preses, poblet policrom, davant d'uns boscos obscurs. És llargarut i de cases
irregulars, amb arcades rodones, galeries breus, teulades de color de volcà i
d'òxid, arrenglerades en una estranya harmonia. Finestres amb marc blau fosc,
parets ocre, grises, de color de terra, grogues, de color de rovell i de ferro.
I els pallers al davant, solemnes, i, encara una línia de roba estesa, cada
peça d'un to diferent. En conjunt, però, no és una policromia alegre:
l'harmonia fosqueja, tret dels indrets on la neu encara no és fosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada