La petita
ciutat quedarà perduda en la llunyania, i també les muntanyes que l'envolten,
els arbres innúmers, el paisatge, tota l'adorable geografia natal. I encara,
esperant darrere els vidres d'un balcó, aquella noia dels ulls dolços (...)
Serà una
matinada freda d'un dia qualsevol. En el moment d'arrancar el tren, tot de
mocadors voleiaran en l'aire, donant comiat a Déu sap quantes coses (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada